dimecres, 26 de setembre de 2007

2. Atendre millor els neguits del nostre electorat més tradicional i entendre la seva evolució.

En els darrers deu anys s’han produït nou fenòmens socials, demogràfics, econòmics i culturals que afecten directament al nostre electorat tradicional, que s’ha mostrat progressivament més desmobilitzat política i electoralment. Entre aquests nous fenòmens cal destacar:

Percepció que ha augmentat molt l’esforç econòmic per mantenir el mateix nivell de vida de fa uns anys. La necessitat de 2 sous per unitat familiar per a mantenir la qualitat de vida, els canvis en la posició laboral dels adults per les prejubilacions, i les dificultats dels joves per obtenir estabilitat laboral i un salari suficient, ha provocat una sensació d’empobriment relatiu en capes importants de la societat, que en un context general de bonança econòmica, contrasta amb el discurs oficial d’eufòria econòmica.

Percepció d’empitjorament d’alguns aspectes de les condicions de vida en l’entorn urbà més pròxim, tant des de el punt de vista relatiu (en comparació amb altre barris de la mateixa ciutat o amb els vistos a la televisió), com absolut (degradació de la qualitat del medi urbà en els últims anys en alguns barris o ciutats com a conseqüència normalment de l’arribada de població immigrada, amb hàbits sovint difícils de compatibilitzar amb els de la població autòctona).

Percepció de disminució de la qualitat del serveis públics degut a diferents causes. El canvi en l’estructura social, i l’entrada de nous ciutadans amb nivells de renda més baixos i necessitats de serveis bàsics, no ha estat suficientment seguida per l’increment necessari de la despesa pública per a mantenir el nivell anterior. Una altra de les raons de la percepció de disminució en la qualitat dels serveis és l’increment de l’exigència ciutadana en relació amb les administracions públiques. La ciutadania no només dóna per descomptat que l’Administració ha de proveir un seguit de serveis que garanteixen drets de l’Estat de Benestar sinó que ho ha de fer amb uns estàndards de qualitat que l’administració no sempre és capaç de complir o que sols serien assolibles a través d’un increment de la pressió fiscal que no té un suport majoritari.

Increment en la sensació d’inseguretat com a conseqüència dels canvis socials i demogràfics, i també de problemes associats al lent desplegament dels cossos de seguretat i al tractament informatiu d’aquests problemes. L’ordre i la convivència han passat a ocupar un lloc central en les preocupacions de la ciutadania i molt sovint ens ha faltat discurs, en optar per un silenci prudent, o se'ns ha percebut com a presoners de posicions “bonistes” i poc resolutives. A més a més, hem pogut veure com la influència que en l’opinió pública i en l’ànim social pot tenir l’aparició de portaveus de posicions dures, ha generat en moltes ocasions el substrat per actituds o posicions de caire xenòfob o racista, o si més no, d’intolerància i incomprensió cap al fenomen migratori.

Moviments demogràfics de fons, més enllà de l’evolució natural de naixements i defuncions: desplaçaments importants als pobles i regions d’origen, i també desplaçaments des del nucli de la corona metropolitana cap a la perifèria, incloent-hi el sud de la província de Barcelona i el nord de Tarragona, en especial la costa.

Ampliació significativa del nombre de gent gran activa, que hauríem de distingir de la gent gran dependent. En aquest col·lectiu, format majoritàriament per treballadors jubilats, es percep una manca d’atenció per part de les administracions públiques, sobretot en relació a les dones grans que viuen soles i tenen una problemàtica pròpia. És necessari, per tant, un canvi d’orientació en les polítiques cap a la gent gran per tal d’aconseguir no només millorar les pensions i les serveis socials, sinó també crear projectes d’actuació socialment útils per aquestes persones que encara tenen 15 o 20 anys d’horitzó actiu.


Resituar els protagonistes

Davant d’aquesta realitat més complexa, el nostre objectiu és resituar els protagonismes. Volem traslladar el missatge que el nostre electorat tradicional ocupa un lloc central (tot i que no exclusiu) en les nostres polítiques (a través de protagonistes públics, d’articulació organitzativa, del discurs). La gent que ens recolza tradicionalment, encara que canviï la seva ubicació en la societat o canviï el seu entorn, ens ha de veure que ens preocupem per ells i que intentem abordar els problemes que els afecten. No que els silenciem o ens hi resignem.

Per aconseguir-ho cal que ens hi adrecem directament, donant respostes als problemes que els hi preocupen, com l’habitatge, la precarietat salarial, o les dificultats de convivència a l’espai públic.

<< Tornar a la pàgina principal