dimecres, 26 de setembre de 2007

6. Estrènyer els nostres llaços amb els joves.

Els joves han de tenir un missatge del PSC en el que vegin un futur més engrescador, amb possibilitats, amb garanties d’emancipació i on puguin desenvolupar el seu projecte vital. La tendència natural dels joves a innovar, a inventar, a produir, i a voler progressar ha de veure en el PSC el partir que més i millor representa els seus desigs i anhels, sense posar límits insostenibles a la seva llibertat.

L’edat i la participació electoral segueix una pauta constant: els joves voten menys que els adults. Aquest és un fet que només varia quan les eleccions coincideixen en un moment social de forta reivindicació social. Si no és així, el sector juvenil, pel seu propi cicle vital, no té lleialtats partidistes i electorals, i la valoració de les institucions representatives és baixa. El seu nivell socioeconòmic determinarà també el seu interès i l’accés a mecanismes de participació política. Això explica l’elevada abstenció en el sector jove.

Sense tenir necessàriament una vinculació estable amb alguna organització, els joves participen d’accions polítiques molt dirigides, tan abstractes com la globalització o tan específiques com l’ús de l’energia nuclear. I les seves formes de participar i pressionar al poder polític son diferents. Podríem incloure en aquesta categoria accions tan variades com el boicot a determinats productes per raons de consciència, la necessitat de l’estalvi energètic, el reciclatge, la participació en mobilitzacions contra la guerra o sobre l’habitatge, o el recull de signatures a través d’Internet.

El PSC ha de fomentar nous espais de contacte i relació amb els joves. S’ha de transmetre el missatge i fer-ho directament amb els interlocutors. Però també s’ha d’elaborar missatges propis pel col·lectiu. La Joventut Socialista de Catalunya, com a organització juvenil socialista n’és la principal eina que té el socialisme per apropar-se als joves. La seva estructura, la seva militància i, no oblidem, els seus regidors (com a representants públics més directes), tenen al seu abast el ser el primer reflex del que els joves volen trobar.

El PSC ha de mantenir la política de contacte amb els nous col·lectius socials, especialment de joves. Així com garantir la presència del discurs, del missatge i dels lideratges als centres de reunió de joves (estudiantils, d’oci, de treball, d’associació)

Des del punt de vista dels joves, el PSC ha perdut valentia. Per a molts joves encara és “el partit dels seus pares”. No el troben proper. A més, les responsabilitats institucionals fan que el PSC aparegui com a estricte partit de govern, marcat per un excés de conformisme i poruc de prendre posicions fermes sobre temes controvertits. Hem de defugir de la confusió que sovint es crea entre l’acció institucional i la del partit. Cal, per tant, que el PSC prengui contacte continuat amb diferents col·lectius juvenils, sovint refractaris a la política que estem portant a terme, però que no faran més que enriquir la visió social de les nostres polítiques i augmentar la nostra capacitat de relació amb col·lectius juvenils.

El missatge és important, pel seu contingut i per la seva forma. Qui dona el missatge, també. L’absència de representants entre 25 i 30 anys com a diputats pel PSC al Parlament és un element de allunyament amb un sector de la població. No es tracta de vots. Es tracta de representativitat.

Cal buscar nous interlocutors que apropin les institucions a la societat i defugir de la visió d’establishment i de partit gran.

Els joves no observen una aposta decidida del PSC per ells. Actualment el partit pateix un problema de credibilitat, no centrat en les persones que formen el partit, si no en la nostra capacitat per accelerar la implantació de les nostres polítiques i per trobar temes que ens identifiquin clarament.

Ara és el moment d’encertar en els nous missatges. Proposem 3 missatges que centren l’atenció juvenil: el PSC és el partit de l’habitatge de lloguer i de la millora de les condicions laborals. El PSC és el partit de la Universitat.

El Partit ha de liderar la política d’emancipació juvenil i de l’accés a l’habitatge. El discurs dels Habitatges de Protecció Oficial s’acaba, i és necessari plantejar un nou model d’accés a l’habitatge, convertint-nos en el partit model en projectes d’habitatge de lloguer, de recuperació d’habitatges buits. El PSC ha de ser el primer en garantir rebaixes fiscals a aquells propietaris que posin el seu pis en el mercat de lloguer públic i encarir els impostos d’aquells que especulen amb un dret fonamental.

Per una altra banda, si volem continuar defensant els interessos dels treballadors, hi ha un sector nombrós i fonamentalment jove, que és el dels becaris dels ensenyaments secundaris i universitat, així com els estudiants de Formació Professional, que treballen en condicions molt dolentes i, sovint, sense rebre retribucions econòmiques i amagant necessitats laborals de l’empresa.

<< Tornar a la pàgina principal