En el marc dels canvis que han afectat el nostre electorat tradicional, cal assenyalar de forma específica, la profunda transformació que ha patit el món del treball com a conseqüència de diferents fenòmens d’ampli abast:
Canvis en l’estructura productiva.
S’han produït processos de deslocalització i tancament d’empreses, així com una progressiva terciarització de l’economia, que ha generat una sensació d’incertesa i també de canvi real en la pròpia posició social.
Aquests canvis han tingut conseqüències polítiques en la mesura que el comportament electoral d’un treballador en actiu no és el mateix que el d’un treballador pre-jubilat, ni el d’un assalariat el mateix que el d’un autònom, encara que sigui dependent d’una empresa.
Però aquests canvis també han posat de manifest la incapacitat estructural dels poders públics per aturar la transformació productiva, de manera que la incertesa laboral en amplis sectors de la indústria tradicional s’ha convertit en desafecció en relació a la capacitat de la política de resoldre els problemes.
Canvis en el mercat laboral conseqüència de la immigració.
El creixement econòmic dels darrers deu anys i el creixement exponencial de la força laboral immigrant, ha generat una major mobilitat social entre els treballadors autòctons, que han accedit a treballs més qualificats o han tingut la oportunitat de crear les seves petites empreses contractant treballadors immigrants.
La formació d’aquestes noves classes mitjanes ha generat un increment del comportament electoral favorable al centre-dreta i una reducció del vot socialista entre uns sectors socials que fins ara havien votat a les esquerres.
En un futur caldrà estar alerta per comprovar si es produeix mobilitat social també per a la població immigrada o anem a un model de mercat de treball dual, alhora que haurem de considerar la plena incorporació d’aquest nous treballadors immigrants a la nostra base social i electoral.
Creixement exponencial dels treballadors autònoms a partir, principalment, de treballadors que són “expulsats” de les plantilles tradicionals o treballadors que estableixen petits negocis que tenen bàsicament un client important, fruit del canvi del model productiu i de la flexibilització de les relacions laborals. Aquestes dues noves formes d’autònoms es venen a sumar al concepte i perfil clàssic d’autònom.
Aquest col·lectiu, que procedeix majoritàriament de la classe treballadora, no se sent reflectit en el discurs, ni hi ha articulació organitzativa, ni sent que hi hagi polítiques específiques adreçades a ells, tot i que recentment s’hagi aprovat l’Estatut de l’Autònom.
Consequències
Aquests fenòmens han tingut, en alguns casos, conseqüències contradictòries. En el món del treball hi ha un sector que s’ha vist afavorit per l’evolució de l’economia d’aquests darrers deu anys, ha prosperat socialment, i ha adoptat pautes polítiques més conservadores. Però també n’hi ha un altre que s’ha vist clarament perjudicat per la precarització del treball i es troba en competència laboral directa amb la nova immigració. Entre els segons, cal destacar les conseqüències negatives que estan patint moltes famílies treballadores.
El canvi en l’estructura productiva i l’estancament dels salaris han provocat la plena incorporació de la dona al mercat de treball, amb conseqüències directes en l’estructura familiar, i han posat dificultats a l’emancipació dels joves.
En primer lloc, els canvis han provocat el que podríem anomenar com “el malestar de les famílies” i especialment de les dones. La necessitat de les famílies d’incrementar el nivell d’ingressos per l’evolució dels preus i els salaris en els darrers 15 anys, ha determinat una nova estructura familiar per a les persones d’entre 30 i 50 anys. Els dos membres de la parella treballen i han de gestionar vida laboral i familiar compartint les feines de casa, l’educació dels fills i, en molts casos, atenent a situacions de dependència de la seva gent gran.
Aquest nou escenari intrafamiliar és clarament d’estrès per les dificultats per la conciliació, el sacrifici en la carrera professional majoritàriament de les dones, i està la base d’un malestar col·lectiu de la vida quotidiana que també hem allunyat del nostre discurs polític. Hi ha, en part, una demanda de comprensió i de mesures que alleugereixin aquest malestar de les famílies. Mesures que vindran amb el suport a les persones en situació de dependència, però que s’hauran de complementar amb d’altres relatives a l’educació presescolar i extraescolar i en el lleure, la flexibilització dels horaris i els suport a les famílies via prestacions econòmiques.
En segon lloc, han generat noves problemàtiques en la vida dels joves, entre els joves es produeix un doble fenomen. Hi ha un sector de joves adolescents, educats en una cultura del mínim esforç, que no han superat l’Educació Secundària Obligatòria i es queden a casa sense acceptar determinats treballs -que sí accepten els joves immigrants- perquè consideren que no se’ls mereixen. S’ha obert entre ells, doncs, una competència laboral que caldrà evitar que derivi en conflictes quan s’acabi l’etapa de bonança econòmica. Hi ha un altre sector, d’entre 20 i 30 anys, que sí treballa però ho fa en unes condicions d’inestabilitat i de precarietat que no li permeten emancipar-se i realitzar el seu propi projecte vital. Aquesta situació acaba generant frustració i malestar tant en ells com en els seus pares.
Els socialistes, per tant, ens proposem endegar un canvi en el nostre discurs per adreçar-nos de forma més directa a les famílies treballadores del nostre país amb l’objectiu d’oferir més respostes i millors solucions als seus problemes.
<< Tornar a la pàgina principal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada