dimecres, 26 de setembre de 2007

5. Esdevenir el partit de referència per a les dones.

La igualtat ha estat sempre un valor del socialisme tot i que al llarg de la història hi ha hagut encontres i desencontres entre feminisme i socialisme.

A finals dels anys 90 hi ha una reformulació de les polítiques públiques socialistes basada sobretot en els conceptes de ciutadania i d’un nou contracte social. Després d’un període de retrocés en la consecució de llibertats individuals i de la justícia social provocat pels governs conservadors, el nou govern socialista presidit per José Luis Rodríguez Zapatero posa a l’agenda política els drets de les dones.

Es construeixen projectes legislatius de primer ordre i de referència internacional (llei contra la violència de gènere, llei d’igualtat) generant unes expectatives que obliguen a cercar instruments per a la veritable aplicació de les lleis I el canvi de valors socials.

Els darrers 30 anys les que més han canviat han estat les dones. Cada vegada tenen més drets reals i alhora son més exigents, sent coneixedores del camí recorregut I també del que encara falta per arribar a la igualtat real.

El socialisme català ha construït un pensament feminista propi. El feminisme socialista, partint de l’experiència en l’acció pública, ha possibilitat la incorporació de les demandes de les dones a l’agenda política i la definició de les anomenades polítiques públiques de gènere. El nostre feminisme té clara la lluita global per una societat més justa , igualitària i democràtica per a homes i dones en un projecte comú, i defensa l’aplicació de polítiques específiques per assolir els drets de les dones i que aquestes siguin prioritàries pel conjunt del projecte socialista.

Les prioritats de les polítiques públiques de gènere pel feminisme socialista són: la democràcia paritària, la lluita contra la violència de gènere, la igualtat d’oportunitats al mercat laboral, uns nous usos del temps que permetin la conciliació de la vida personal, laboral I familiar.

Com a PSC, ens toca ara, afrontar dos gran reptes:

  • Avançar de la paritat numèrica a la democràcia paritària en el partit
  • Liderar les propostes polítiques per a la igualtat d’oportunitats de les dones

En aquest marc hi ha dos grans qüestions que suposen un dèficit important en la qualitat de la vida de la nostra societat, qüestions que ja estem abordant però per les que encara no hem estat capaços de trobar solucions efectives:

  • La violència de gènere: l’hem convertit en una prioritat en l’agenda política, hem desenvolupat els instruments legals per combatre-la però encara hem d’aconseguir que aquests instruments siguin efectius i la tolerància zero necessària a la societat cap a les actituds i els valors que la generen.
  • La conciliació: és una necessitat quotidiana d’una gran part de la població que afecta a homes i dones encara que no de la mateixa forma. Les dificultats per conciliar comporten discriminació laboral per a les dones i problemes també per a una generació d’homes joves que ja no tenen l’activitat laboral en el centre de les seves vides i tenen dificultats diàries per tenir vida personal i familiar . Hem elaborat un discurs però manquen polítiques públiques mes potents per aconseguir solucions efectives que hem de cercar en base a la universalització dels serveis i a la corresponsabilitat.

Una de les conseqüències més injustes de la dictadura és la situació de pobresa de moltes dones grans (vídues grans o pensionistes que no han contribuït), dones que han col·laborat en el manteniment de la societat I que no només per una qüestió social sinó també legal van haver d’abandonar el treball remunerat o dedicar-se a feines informals. Hem d’abordar polítiques que permetin a aquestes dones els ingressos suficients per gaudir d’una vida digna.

D’altre, les dones joves tenen assumida la igualtat, tenen clara la seva autonomia professional i econòmica però alhora, moltes vegades, no es senten representades pel feminisme. El avenços, en aquests cas de les dones, en el nostre país, amb diferencies abismals entre generacions, fa que tinguem que donar resposta a noves situacions.

Més enllà de la paritat... cap a la justícia social

La paritat ha estat un instrument de la socialdemocràcia que ha aconseguit incrementar la presència de dones a la vida política. Hem de ser capaços d’avançar de la paritat a compartir tots els espais de pressa de decisió.
Les dones continuen tenint dificultats específiques en la participació política: manca de visibilitat pública, els temes dels que es responsabilitzen les dones no són prioritaris en l’agenda política, les dinàmiques de la pràctica política fan difícil la compatibilitat amb la vida personal, segueixen existint espais de presa de decisions informals on les dones no participen i segueix havent una alta rotació en els càrrecs.
Cal aprofundir en l’aplicació del Pla d’ Igualtat per tal de promoure tant la presència de dones com la perspectiva de gènere a les diferents activitats del PSC.

L’aplicació del Pacte del Temps es un instrument fonamental per afavorir les condicions necessàries per a una participació còmode i plena de tots i totes en el si del partit. Afavoreix homes i dones i suposa una renovació per rendibilitzar millor el temps.

L’aplicació plena del pacte situarà al PSC com un model d’ organització política, més innovador, atractiu i obert a les necessitats de la gent. El partit és un mirall de la societat, que assumeix els seus reptes i en busca solucions.
La responsabilitat del nostre projecte cap a les dones exigeix exemplaritat. Cal capacitat de transformació de les nostres dinàmiques i estructures per a poder canviar també les de la societat. La consecució de més drets per a les dones construeix la societat més justa per la que treballa el partit.



<< Tornar a la pàgina principal