9. Escoltar millor la societat. El partit com instrument de debat i impuls de reformes.

L’objectiu de tot partit polític és respondre a les necessitats presents i futures de la societat que vol governar, i la voluntat del PSC és representar a la majoria de catalanes i catalans (aquells que viuen i treballen a Catalunya com diu el nostre nou Estatut).

La pregunta és, doncs, com es copsen aquestes necessitats, des del partit? Les necessitats del que podríem entendre com a societat civil organitzada ja tenen els seus mecanismes de canalització amb un partit com el nostre; el problema és com demostrem la voluntat d’escoltar i com demostrem que efectivament sabem escoltar (i per tant, respondre) a sectors no tant organitzats, a sectors emergents, a sectors exclosos i a necessitats immediates que sorgeixen de problemes puntuals.

¿Com escoltem doncs a gent que no sap com arribar als partits o que no hi vol arribar?

Això segurament implica una reforma del partit a nivell intern i a nivell extern

Intern. Cal que els militants del partit siguin i és sentin els primers protagonistes del debat. Sovint deixem en les direccions, els representants electes o els think-tanks vinculats al partit la redacció de documents, programes o el debat, i no prestem prou atenció a les agrupacions.

Per tant, caldria revisar l’organització interna (Congressos, Consell Nacional) per aprofundir en la democràcia interna i garantir major debat i discussió de les idees des de totes les instàncies del partit.

Extern. El PSC sempre ha fet un esforç en obrir-se més enllà de les seves seus del partit, de la seva militància i ha innovat amb la col·laboració amb plataformes ciutadanes, estimulades o no des del partit. Forma part de la voluntat de que el PSC sigui el “partit plaça”, el partit “punt d’encontre, que permeti vertebrar a dins i a fora el model de societat i de polítiques públiques per la majoria de catalanes i catalans.

Per tant, hem de reprendre aquesta voluntat estimulant espais de debat amb sectors professionals i empresarials; promovent xarxes i plataformes ciutadanes de nous catalans; i garantint la permeabilitat i estimular la presència de militants en tot tipus d’organitzacions sindicals, patronals, entitats cíviques, moviments socials.

Un altre tema és que el partit s’hauria d’intentar anticipar als anhels i les necessitats futures. En aquest sentit més que escoltar és important que el partit sigui un instrument que faciliti el pensament, el debati la prospectiva.

Els socialistes hem de ser receptors de les aspiracions, objectius i demandes dels moviments socials, i canalitzar-les en el sistema de govern; hem d’oferir respostes polítiques de canvi real a les inquietuds que es manifesten alhora que impliquem als impulsors de les demandes en la recerca de solucions efectives i a llarg termini.

En aquest sentit el PSC, com a partit de govern, ha de buscar suports en la societat per a tirar endavant les seves polítiques de reforma. És amb aquest objectiu que des del partit cal buscar i treballar els suports socials necessaris a l’acció de govern.

8. Millorar la nostra capacitat de representar els sectors més dinàmics.

Necessitem millorar la nostra capacitat de representar més sectors socials, i especialment els més dinàmics.

La societat civil avui i la seva relació amb el partit.

Bona part de les representacions i del dinamisme social es manifesta, s’organitza i, sovint, es mediatitza, mitjançant els mitjans de comunicació, especialment Internet, la qual cosa a més d’alterar les regles d’organització, difusió i impacte, també altera el contingut dels missatges, que es tornen més simples i més volubles.

Bona part de les organitzacions de la societat civil tradicional pateixen processos de canvi o de relleu generacional o de pèrdua del paper històric: hi ha nous protagonistes nous agents, nous lideratges.

Les entitats i associacions tradicionals tenen crisis d’afiliació, la participació, la implicació social es manifesta de formes noves i diferents: les persones sovint no assumeixen adscripcions permanents i eviten l’assumpció de noves responsabilitats.

Les organitzacions de la societat civil tampoc mantenen ja vincles permanents amb els partits, de manera que hem de crear noves complicitats i espais compartits per tal d’establir-hi o mantenir-hi bones relacions.

El partit massa sovint estableix interlocució amb la societat a partir de les institucions que governem, i no de la pròpia organització.

El partit ha obert nous espais de participació i contacte amb sectors dinàmics i nous protagonistes força exitosos: Xarxa llatina, Xabaca, etc. En altres àmbits, però, hem perdut molts referents o senzillament ens en falten o no hem aconseguit mai tenir un lideratge o uns referents prou sòlids. Convindria un esforç per homogeneïtzar en els diferents sectors i espais el paper del partit, només fruit d’una actuació planificada i d’una estratègia amb recursos – humans- per ser aplicada es pot aconseguir.

Relleu generacional, molts dels referents en sectors del partit són els mateixos de fa anys i ens falten noves complicitats amb els seus “successors”. Sovint això pot passar perquè el partit també ha de fer el seu de relleu, o perquè els nostres referents clàssics no ens donen la pista per ser substituïts ells mateixos.

Hem d’aconseguir augmentar i millorar el paper del nostre partit i dels nostres idearis, agenda i valors en els agents socials generadors d’opinió i d’iniciativa social.

Al segle XXI la transformació de la societat, l’assoliment dels nostres objectius polítics no es pot fer sense comptar amb la societat civil, adaptant-nos a les formes de ser i d’organitzar-se d’una època de poques filiacions i dogmes, d’alta exigència i poques lleialtats, de consignes fàcils, i de lideratges nous.

Objectius

• Potenciar les interlocucions i complicitats amb dirigents d’entitats i societat civil i mantenir una relació de diàleg permanent i proximitat.
• Potenciar la participació de militants i dirigents socialistes en entitats de la societat civil on hi convisquin sensibilitats polítiques diverses.
• Elaborar nous plans estratègics per a totes les entitats i organitzacions directament vinculades al PSC.
• Potenciar els vincles amb el món estudiantil – universitat i FP-.
• Potenciar les organitzacions sectorials i temàtiques, així com la seva funció de cantera de professionals del partit que participaran de moviments diversos en les organitzacions del seu sector.
• Seguir potenciant la participació d’immigrants en la societat civil i en espais del partit.
• Crear un grup de treball que analitzi els moviments de protesta i la creació de plataformes i proposi actuacions tant d’estratègia política i comunicativa, com propostes d’àmbit governamental en els diferents nivells de Govern per adaptar i millorar la capacitat d’atenció i coneixement d’aquest moviment.
• Ordenar i dissenyar una estratègia que unifiqui els actuacions comunicatives en nous mitjans de comunicació i presència i participació en mitjans de comunicació.

<< Tornar a la pàgina principal

7. Sobre la proximitat a la política i dels polítics: Practicar una política de proximitat a tots els nivells, del President al darrer militant.

La proximitat és un concepte que, en general els partits polítics i en particular el PSC ha utilitzat molt sovint els darrers anys; en canvi, no és tant evident que quan parlem de proximitat sapiguem exactament a què ens estem referint. És a dir, la sobreutilització del mot proximitat ha implicat una certa inocuïtat del mateix concepte.

Es fa necessària doncs una reflexió no tan sols sobre el que realment volem dir quan parlem de proximitat sinó també una reflexió sobre la conveniència de la mateixa paraula.

No es tracta doncs tant de reivindicar que hem de fer una política de proximitat, sinó reivindicar la concreció, aclariment i diverses accepcions del mateix concepte.

Una proposta és englobar el concepte de proximitat en dos grans dimensions, que ens ajudin a separar les diferents implicacions de la paraula proximitat i per tant, a diferenciar les estratègies per poder millorar la seva aplicació.


Proximitat com a estratègia

Proximitat com a manera de fer, com a manera de transmetre. ¿quina és la manera de fer política que transmet proximitat?

En primer lloc, la manera d’expressar-se. ¿Més col·loquial vol dir més proper? ¿Fer servir blogs (en general comunicació 2.0) vol dir ser més propers? ¿Fer més política a ‘peu de carrer’ vol dir ser mes propers? No està clar, ni en termes de percepció ni en termes de resultats electorals. Més que proximitat, en aquest sentir, hauríem de reivindicar un llenguatge diferent en parlar de política i potser una diversitat major de portaveus polítics d’un mateix projecte. Proximitat com a naturalitat en l’expressió, diversificació del llenguatge i presència en els seus àmbits.

En segon lloc, la manera de viure dels nostres liders. ¿Dur a terme una vida més similar a la de la majoria dels ciutadans vol dir ser més propers? Hi ha arguments per defensar que la percepció ciutadana dels nostres representants polítics seria millor si aquests visquessin segons els estàndards que pregonen......que utilitza els serveis públics ( i això implica clarament a la seva família, fills a l’escola pública etc...), que viu d’una determinada manera (sense lucraments excessius per exemple). Però també hi ha arguments per defensar uns polítics menys anglosaxons, on el seu àmbit privat romangui desconegut i fer d’això una bandera. Segurament en aquesta reflexió també entren consideracions sobre l’estètica: si acceptem la separació definitiva públic/privat de la vida de cadascú, aleshores tampoc tindria molt sentit preocupar-se de la vestimenta, les ulleres, la pinta física d’un líder. Sense fer un posicionament a priori per una o altra postura i defensar-la fins al final, que sigui coherent en el seu conjunt. Proximitat com a coherència i seguiment d’un codi ètic.
En tercer lloc, proximitat com a organització. La proximitat també ha d’arribar a la militància i als generadors d’opinió, introduint elements de debat sobre la conveniència de que la militància s’impliqui més activament en les tasques de difusió del discurs i d’explicació de l’ideari i les propostes programàtiques. Proximitat com a implicació


Proximitat com a contingut (i com a valor)

Quan parlem de proximitat com a contingut estem parlant sobre practicar una política que no estigui d’esquena a la societat que governa o que vol governar, per tant, una política que correspongui en les seves diferents dimensions als anhels de la ciutadania.

Per aquesta definició és obvi que proximitat és inherent a qualsevol projecte polític…hi ha algun partit democràtic que vulgui viure lluny de les necessitats dels ciutadans? La clau és com interpretes aquestes necessitats i en com les saps satisfer….és això proximitat o és simplement política?

El que sí està clar és que la gent (quan pensa en els seus interessos) vol estar ben representada i també en tenir uns polítics eficaços i coherents i bons sistemes d’informació per quan necessitin quelcom. Això no implica per tant la màxima de ‘hem de ser més propers i participatius’ sinó una màxima de ser més coherents, més eficients i, en definitiva, dotar al sistema de major democràcia.

Això es tradueix en una major accountability[1] de les polítiques, en més avaluació sobre el que fem, amb una major coherència en les declaracions (que no sembli que ens desdiem, que ens repetim, que estem disposats a barallar-nos perquè sí etc...), amb una major efectivitat i transparència en la gestió (acceptant els errors, dient NO és possible si no ho és etc...) i en un llenguatge govern-oposició més honest.

Més que proximitat el que s’ha de reivindicar és un projecte més nítid, amb menys ambigüitats de definició i d’aplicació. Un projecte amb un llenguatge més coherent i amb uns dirigents que sàpiguen utilitzar els medis comunicatius d’una societat com l’actual. Un projecte que, en conjunt, tingui més coherència i més coratge, coratge que per força implica trencar certes fronteres molt imbuïdes dins la nostra praxis política.

En aquest sentit més proximitat sí, però en forma de més coherència, menys immediatesa, més mecanismes democràtics (interns i externs) i més claredat i coratge en la defensa i concreció del teu projecte.


Web 2.0

L’ aparició de la web 2.0 ha suposat un canvi en l’espai públic: milers de ciutadans i ciutadanes opinen, dialoguen, debaten i participen a l’anomenada “gran conversa”. La web 2.0 amplia els espais de participació i comunicació I els posa a l’abast de tothom.

El gran canvi és la superació d’intermediaris, deixa d’haver un pocs emissors d’informació i opinió. És clau la participació de les persones amb responsabilitats en aquest espai. El PSC ha apostat per la presència a la blogosfera. Ara hem d’afrontar la política 2.0 que suposa:

• La política 2.0 no és només escoltar, sinó que permet la construcció de programesen relació i a partir de la gent.
• Les persones tenen un protagonisme més important. Es vol conèixer el que opina cada responsable.
• Permeten reconstruir la xarxa social.

________
[1] Capacitat de retre comptes i d’avaluar resultats

<< Tornar a la pàgina principal