1. Modernitzar el nostre discurs, agenda i llenguatge; proporcionar un relat entenedor i un horitzó engrescador
PROPOSTES:
- Crear un grup permanent de seguiment i actualització programàtica, amb capacitat per avaluar l’eficàcia de les nostres polítiques i el grau de compliment dels nostres programes
- Impulsar un seminari sobre la renovació conceptual i comunicativa del discurs socialista- Participar activament en el debat de l’esquerra europea i en la construcció del PSE
- Millorar les capacitats comunicatives dels responsables del partit i càrrecs electes- Millorar la informació als simpatitzants, militants, responsables i electes
2. Atendre millor els neguits del nostre electorat més tradicional i entendre la seva evolució.
PROPOSTES:
- Situar en primer pla l’agenda social dels governs
- Atendre de forma especial els problemes derivats de la precarietat laboral- Millorar la qualitat dels serveis públics
- Aprofundir en les polítiques d’habitatge i immigració
- L’evolució demogràfica obliga a repensar en profunditat el nostre discurs i les nostres polítiques per a les persones de més de 60 anys3.
3. Representar millor la cultura del treball, els seus valors i les seves noves expressions.
PROPOSTES:
- Recuperar el discurs del valor del treball digne com a factor de socialització
- Impulsar la cultura de l’honestedat, l’esforç i la responsabilitat com a motors de l’ascens social
- Evitar que l’entrada prematura de joves en el mercat laboral els allunyi definitivament de la millora de la seva formació
- Assumir que els canvis en el món del treball exigeixen la reformulació d’algunes polítiques públiques-Estrènyer les nostres relacions amb els sindicats i el món obrer
- Participar activament en la recuperació de la memòria democràtica, obrera, popular, catalanista i federalista de la nostra història.
4. Obrir espais a nous protagonistes
PROPOSTES:
- Impulsar la incorporació de gent nova al partit, a les seves estructures de direcció i a les candidatures electorals
- Donar més protagonisme als sectors de més recent incorporació
- Ampliar la xarxa de relacions i complicitats del partit a persones actives en el terreny associatiu i cultural
- Prioritzar la formació dels militants i els responsables del partit
- Donar l’oportunitat a nous portaveus polítics del partit- Analitzar des d’una perspectiva de gènere les polítiques del partit, els seus missatges i les seves formes d’organitzar-se i desenvolupar l’acció política
- Augmentar la presència de dones en el partit i impulsar una major presència de dones en responsabilitats orgàniques i institucionals
- Fer permanent bandera de la igualtat i la paritat
5. Esdevenir el partit de referència per a les dones
PROPOSTES
- Analitzar des d’una perspectiva de gènere les polítiques del partit, els seus missatges i les seves formes d’organitzar-se i desenvolupar l’acció política.
- Situar la igualtat d’oportunitats de les dones com a prioritat en l’agenda política del PSC.
- Fer efectiva la participació paritaria de les dones als àmbits orgànics i als institucionals així com la visibilitat pública de les mateixes.
- Ser abanderats en les polítiques de drets de les dones responent a les seves necessitats, especialment en l’àmbit de la lluita contra la violència de gènere i la conciliació.
- Liderar i fer possible la conciliació de la vida personal i política. Aplicar el Pacte del Temps al partit i a les institucions.- Ser exemplars en la comunicació atenent a la utilització d’un llenguatge no sexista i als continguts referents als drets de les dones.
- Ser referents i aglutinar les demandes de les dones joves
6. Estrènyer els nostres llaços amb els joves
PROPOSTES:
- Acordar amb la JSC un pla per incrementar la seva presència entre els joves i la seva influència en el si del partit i estudiar noves formules organitzatives per a l’activisme jove
- Promoure la presència de gent jove en les estructures del partit i en responsabilitats institucionals
- Fer de l’emancipació juvenil una de les prioritats de l’acció política dels socialistes
- Incrementar la presència socialista en els instituts i centres de FP
- Promoure una presència activa a la Universitat- Subratllar la dimensió utòpica i transformadora del projecte socialista i la referència a les seves arrels llibertàries
7. Practicar una política de proximitat a tots els nivells, del president al darrer militant
PROPOSTES:
- Millorar la ubicació, condicions i serveis dels locals del partit (oficines parlamentàries, formació oberta,...)
- Revisar la política de publicacions i proporcionar la màxima atenció a la informació de ciutadans, simpatitzants, militants i responsables del partit
- Generalitzar la pràctica del “porta a porta” en campanya electoral i promoure campanyes específiques de contacte directe amb la ciutadania
- Millorar la nostra presència a Internet en un sentit ampli (Política 2.0)
- Millorar la comunicació del partit en tots els terrenys- Utilització intensiva de les TIC en l’acció política i l’organització del partit
- Afavorir processos de participació en les grans decisions
- Impulsar mecanismes de participació flexibles i oberts a persones i col·lectius
8. Millorar la nostra capacitat de representar els sectors més dinàmics
PROPOSTES:
- Establir mecanismes de relació específics amb emprenedors, autònoms i professionals- Impulsar la tasca de l’Espai de Professionals de la Fundació Rafael Campalans
- Impulsar mecanismes de participació a través de Internet (militància on line, Agrupació virtual)
- Prioritzar el treball envers els creadors d’opinió i els sectors culturals
- Estar especialment alerta amb respecte de les demandes i la sensibilitat de la “Catalunya emergent” (emprenedors de 25 a 40 anys)
9. Escoltar millor la societat i oferir el partit com a instrument per a debatre i impulsar reformes
PROPOSTES:
- Impulsar decididament una cultura de “partit atent”, de “partit que escolta”, capaç de contrastar permanentment la seva acció política amb la percepció ciutadana i els resultats concrets
- Passar a l’ofensiva en el debat polític i cultural, oferint el partit com a instrument de transformació social des del projecte majoritari del catalanisme social
- Impulsar el debat intern i promoure un debat extern sobre la renovació del projecte socialista- Esdevenir el millor instrument de connexió amb les forces progressistes a nivell europeu i internacional
10. Promoure campanyes de mobilització social i de participació electoral
PROPOSTES:
- Cal recordar que, tant per impulsar canvis profunds com per fer-los irreversibles, és imprescindible guanyar la batalla de les idees i convèncer una àmplia majoria ciutadana. Això implica la necessitat d’estimular la participació activa i crítica de la ciutadania en suport a l’acció dels governs de progrés i mobilitzar energies en favor de les reformes.
- Establir una major complicitat amb els moviments socials progressistes.
- Impulsar plataformes sectorials i temàtiques que esdevinguin agents socials del canvi.
dimecres, 26 de setembre del 2007
Per a un nou impuls del socialisme català: 10 línies de treball
10. Promoure campanyes de mobilització i participació electoral.
El PSC i els moviments socials
Als últims anys de govern del PP a Espanya, i coincidint amb CiU a Catalunya, es van viure algunes de les majors mobilitzacions socials, protagonitzades per la ciutadania. L’esquerra va ser part activa i protagonista d’aquestes mobilitzacions. Des del partit es va donar suport i es va participar activament en les mobilitzacions contra la reforma laboral, el Pla Hidrològic Nacional, i la Guerra d’Iraq, entre d’altres.
No obstant, des de llavors, la capacitat mobilitzadora ha passat a mans dels sectors conservadors, sobretot en el conjunt d’Espanya. Això no vol dir que l’esquerra hagi perdut capacitat de mobilització, si no que, degut sobretot a la utilització tergiversada per part dels sectors més reaccionaris d’alguns dels avenços fets per un govern socialista, han estat sectors afins d’aquesta dreta els que han protagonitzat les protestes.
Podem dir que hem passat d’anar al carrer per demanar més drets i més llibertats, a veure com des del carrer es volien retallar drets i es cridava contra sectors socials.
La mobilització social, no obstant, no és coincident amb la xarxa de moviments socials existents, especialment a Catalunya. Ara per ara, també en aquest àmbit, veiem un canvi en la manera de configurar-se i d’organitzar-se d’aquests moviments socials.
En aquesta situació, des del PSC ens proposem articular nous canals de participació que reforcin els mecanismes del nostre sistema de democràcia representativa. Canals que han de prendre com a punt de partida les sectorials del partit i les seves agrupacions, que s’han d’obrir més als sectors d’activitat que representen i als barris i ciutats en què realitzen la seva tasca.
Els socialistes entenem que els moviments socials han de complementar l’acció dels partits polítics posant nous temes a l’agenda i els partits hi han de respondre integrant les demandes en polítiques de més gran abast. Els moviments socials de caràcter proactiu permeten oferir alternatives i respostes a les demandes que van originar el moviment. I el Partit Socialista ha de tenir la capacitat per a detectar des d’un principi aquestes propostes per tal de canalitzar-les en el sistema polític i administratiu, i transformar-les en acció política, en propostes de canvi al Parlament.
Ara bé, aquesta complementarietat s’ha d’explicar. La relació entre uns i altres s’ha d’assemblar a la diferència que fa anys es feia entre el programa de màxims i el de mínims. Els moviments socials demanen el programa màxim i, els governs no sempre són capaços de complir-lo, tot i que hi han de tendir i, sobretot, han de saber explicar perquè poden arribar, o han decidit arribar, fins a un punt i no més enllà.
Representativitat i participació
Qui representa als ciutadans és el Parlament i el Govern. Sembla un axioma senzill però a vegades l’oblidem. Els fenòmens participatius no són per millorar la representativitat, o augmentar la legitimitat. Hem permès que aquesta creença, aquesta fal·làcia s’estengui. La participació ha de servir per millorar el servei públic que es dóna, pot ser un instrument de millor gestió pública en un món complex i d’informació universal i immediata. La participació té sentit i utilitat ben entesa, organitzada de forma que el nivell de participació i influència tingui a veure amb la representativitat del que participa. La participació és un model o un instrument o un valor de la democràcia representativa i la gestió pública, no és una alternativa a la representativitat.
Els partits han perdut molt terreny, i també les institucions democràtiques, quan enlloc d’adaptar-se incorporant mecanismes i valors participatius s’ha permès que s’estengui la quimera d’una democràcia participativa alternativa a la representativa. Per molt participativa que fem la nostra democràcia, sempre serà representativa i per tant són dos categories no contraposades, perquè no formen part de la mateixa dimensió.
Cal construir la participació a partir d’agents veritablement representatius, i desemmascarar l’aprofitament a vegades descarat de la voluntat i la demanda de major participació per part de minories i petits grups. Entendre què els fa aparentar legitimitat quins mecanismes socials i comunicatius n’expliquen l’èxit i la perdurabilitat i dotar als moviments autènticament representatius del paper que la societat civil organitzada hauria de tenir al costat del partit que millor els pot representar.
Mobilització
El PSC creu en una societat articulada, heterogènia, viva, i que plantegi un compromís amb la construcció del nostre entorn. No creiem en la cultura del no. Creiem en el compromís cívic i la participació activa i crítica de la ciutadania, organitzada o de manera individual. Per això creiem en la necessitat de fomentar la complicitat amb els moviments socials progressistes i encetar una etapa de complicitat entre política i ciutadania. La credibilitat dels partits i del sistema polític depèn en gran mesura de la nostra capacitat per transmetre il·lusió, per generar confiances i sinèrgies i per que se’ns vegi com quelcom no aliè a la normalitat.
Encara que creiem i veiem una necessitat urgent el treballar per una major implicació de la ciutadania en la utilització dels seus drets cívics, amb una implicació especial pel que fa a la participació electoral, som de l’opinió que abans hem de fer el pas previ de recuperar la confiança en el sistema polític i en la política. Hem de parlar un llenguatge entenedor i directe, crear el vincle amb la ciutadania i esperonar-la per a que es produeixi un increment de la mobilització i sensibilització social. El PSC com a partit, i el Govern com a institució han marcat aquest eix com un dels més prioritaris a l’hora de plasmar l’acció de govern. Només d’aquesta manera podrem aspirar a convèncer la societat de la bondat que hi radica en l’ús majoritari dels drets socials i la participació.
Canvis en els mecanismes clàssics de participació
Amb el creixent individualisme que es va desenvolupant a les nostres ciutats i viles, ens trobem amb dificultats per aplicar els mecanismes clàssics de participació i consens a l’hora d’acordar els projectes a desenvolupar.
Els socialistes sempre hem defensat l’agrupació de persones al voltant de qualsevol qüestió que sigui del seu interès i que oferint serveis a la comunitat completa l’oferta que des de les diferents administracions es posa a disposició de la ciutadania. Això ofereix un marc estable de relació que fins ara era necessari i suficient, ja que dona una estabilitat en les relacions, permet tenir identificats els interlocutors i garanteix un treball integral i transversal en el conjunt del territori, independentment del àmbit sectorial al que faci referència l’actuació.
Aquesta representació col·lectiva, que coneixem com a societat civil organitzada, ha de mantenir-se en el temps, ja que garanteix compromís estable. Hem de reforçar els vincles amb ella com a col·laboradora en la consolidació de valors imprescindibles en qualsevol societat lliure i democràtica.
Ara bé, com a governs i proposta política hem d’ésser amatents a una nova realitat, cada vagada més emergent. El fenomen que estem vivint al nostre país de l’”AQUÍ NO”, que ja fa temps es viu en altres països, on es conegut com a NIMBY (Not In My Back Yard) (no al meu pati del darrere), fa que cada vegada siguin més comuns l’aparició de “plataformes” o senzillament “activistes” individuals que s’oposen a la realització de projectes en emplaçaments que els afecten directament. Habitualment no es mostren contraris a la “cosa” sinó a la seva ubicació, massa propera a la seva residència. No qüestionen l’equipament, el servei o la infrastructura, senzillament no la volen a prop seu. Això mostra, normalment, un alt nivell d’insolidaritat amb la comunitat i una falta de consideració cap a les capes més desfavorides de la nostra societat.
No es senten representats per les associacions tradicionals i, per tant, busquen la interlocució directa amb l’Administració. Neixen i moren amb el projecte. Són fàcilment manipulables per formacions polítiques a l’oposició.
Hem de ser capaços de trobar l’equilibri en les relacions amb aquests “dos móns”. Sense deslegitimar la societat civil organitzada, tenir capacitat d’anticipació a la generació de conflictes amb mecanismes que ens permetin detectar, abans que es produeixin, els focus d’interès que poden desestabilitzar i/o posar en qüestió l’acció de govern.
http://onzecongres.blogspot.com