dimecres, 26 de setembre del 2007

4. Obrir espais a nous protagonistes.

En els darrers anys, fruit del canvi demogràfic i de les noves generacions de catalans, la base social de Catalunya s’ha eixamplat, amb nous perfils que tenen noves demandes, i el PSC s’ha d’obrir als nous protagonistes que han sorgit en el món econòmic i social per tal d’incrementar una militància que ja és molt plural i que incorpora des de sectors de treballadors tradicionals fins a professionals i petits empresaris.

En primer lloc, necessitem fer un esforç per arribar a una nova generació, la del baby-boom dels 70, que comença a tenir responsabilitats en el món del treball, de l’empresa, dels moviments socials, i de la creació. És una generació àmplia, de gairebé un milió de catalans d’entre 30 i 40 anys, que sovint mostra pautes de participació política menys intenses que les generacions anteriors.

Aquesta nova generació de catalans, ben formada, sense complexes identitaris, i amb relacions personals i afectives amb altres pobles d’Espanya, és una generació que s’ha convertit ja en la més desitjada des d’un punt de vista comercial, com demostren infinitat d’anuncis publicitaris que s’hi adrecen de forma explícita, però que no es mostra molt motivada políticament.

En segon lloc, les dones són progressivament més protagonistes de la vida política, econòmica i social.

Els avenços per posar a la meitat de la població en un nivell d’igualtat amb l’altra meitat, a Espanya i a Catalunya estan progressant. La tasca legislativa, precedida d’una gran tasca social durant anys, amb reivindicacions històriques, està fent que, any rere any el paper i la posició de la dona a la societat, a la família i a la política vagi millorant. Però no només amb lleis s’aconsegueix la instauració d’una mentalitat col·lectiva destinada a considerar la dona com igual en tots els àmbits i aspectes. La pressió i conscienciació social, la tasca de les entitats, de dones anònimes, han estat i son la punta de llança de la veritable revolució sociocultural dels últims anys.

S’ha progressat molt, però hem de seguir treballant per aplicar les polítiques i prendre les decisions que eliminin un deute històric vers les dones. El PSC, com a partit d’arrel i conviccions feministes aposta per situar el protagonisme de la dona com un dels seus eixos ideològics més importants, amb la eliminació de rols masclistes de la societat, la protecció de les situacions de desemparament i violència, i amb la promoció de polítiques d’igualtat a tots els estaments.

I, en tercer lloc, tenim la voluntat d’apropar-nos als nous protagonistes provinents de la nova immigració. En els darrers anys s’han instal·lat a Catalunya més de mig milió d’adults joves, molts amb les seves famílies, que no només treballen com assalariats sinó que han començat a crear les seves pròpies empreses.

Aquests immigrants emprenedors que creen riquesa i nous llocs de treball i que formaran ben aviat una nova classe mitjana, s’han d’integrar políticament al país, i el nostre objectiu és que ho facin al PSC.

Aquesta obertura a nous sectors, que ja s’està fent amb la incorporació de persones provinents d’aquests sectors al govern o a les estructures del partit, volem que es produeixi també de forma massiva entre la militància.

El PSC ha experimentat un procés de renovació progressiva dels responsables de les seves estructures territorials i sectorials, però sense incorporar de forma massiva nous militants que siguin la base d’aquestes noves incorporacions. Aquest haurà de ser, per tant, l’objectiu dels propers anys.

<< Tornar a la pàgina principal

1 comentari:

Anònim ha dit...

Es cierto que mi generación (38 años) parece poco motivada a participar. Pero tambien es cierto que el modelo actual del PSC no parece el mas adecuado para motivarnos. Acabo de afiliarme hara 2 semanas, manifestando mi interes en participar de forma activa, para mi no es problema pues estoy convencido de mi ofrecimiento, pero desde que me afilié no he recibido ni información ni nada acerca del PSC, esta web por ejemplo la conseguí por casualidad, cosa que quien no este convencido le dá la sensación de soledad de un partido no particiàtivo si no ingresas de la mano de alguien que te guie.